Immortalitat en forma de diamant

Aquest és el sorprenent titular d’una notícia publicada a l’edició d’ahir de l’Avui (27/08/05) en la que anunciava que els Serveis Funeraris de Barcelona oferiran properament convertir les cendres d’un difunt en un diamant, tot plegat pel "mòdic" preu que oscil•la entre els 3.700 i 6.400 €.

No obstant la notícia no específica si la diferència de preu està en funció del pes del difunt o d’altres característiques físiques d’aquest, puix m’imagino que no deu ser el mateix fer un diamant amb una persona grassa o amb una de prima ja que la matèria prima disponible –cendres de difunt- no es deu disposar en la mateixa quantitat, no?!.

Ara ja podem personalitzar, mai millor dit, aquella joia familiar de gran valor sentimental que passa de pares a fills. Us imagineu aquella mateixa joia plena de diamants dels vostres avantpassats difunts... m’imagino un anell de diamants sorgit de la cendra dels nostres rebesavis, besavis, avis, pares amb un espai esperant-te per a quan la teva immortalitat arribi en forma de diamant!!!

A favor de les deportacions d’islamistes radicals

Des d’aquestes ratlles voldria manifestar la meva simpatia amb les mesures per combatre el terrorisme internacional adoptades pel govern britànic de Tony Blair consistents en la deportació als seus països d’origen d’aquells clergues radicals residents al Regne Unit que fomentin l’odi, la confrontació i incitin a la violència contra Occident. Fins i tot, m’atreviria a anar més enllà demanant que tots els països membres de la UE adoptessin polítiques similars, puix crec fermament que contribuiria a reforçar la seguretat d’aquells que volem conviure amb llibertat.

A la nostra societat ha de tenir cabuda tothom que vulgui treballar, prosperar i conviure amb llibertat. Però crec també que hem de combatre amb fermesa i decisió a tots aquells que fomenten l’odi racial i/o religiós, ja siguin autòctons o estrangers. Hem d’apartar de la nostra societat aquells que sembren i reguen la llavor de l’odi i animen als i les joves de les seves comunitats a emprendre el camí de la violència i de la lluita contra la societat occidental.

Crec que hauríem de deixar enrere els discursos esquerranosos i políticament correctes i passar a l’acció, puix no hi ha llibertat sense seguretat. De què ens serveix la llibertat si en qualssevol moment podem ser víctimes d’un atac terrorista indiscriminat?! Permeteu-me, simplificar la qüestió fent la següent pregunta: algú acolliria a casa seva a aquell que proclama o justifica que et puguin assassinar?

Turbulències al tripartit

Les turbulències al sí del tripartit no amainen, ans al contrari. De fet, la tensió entre socialistes i republicans ha anat “in crescendo” des de que aquests últims decidiren trencar el seu vassallatge i apel•lar als drets històrics en el text del Nou Estatut, enutjant així als socialistes.

Però el pols republicà als socialistes, tan sols acabava de començar, poc dies més tard presentaven públicament una proposta de reforma agosarada de la Constitució –atractiva des del meu punt de vista- en la que s’hauria de reconèixer el dret de secessió i convertir de facto l’Estat espanyol en un Estat Federal. La proposta diguem-ne que no ha estat rebuda amb gran entusiasme a les files socialistes, fins al punt, que la vice-presidenta del govern ha suggerit la possibilitat de sondejar d’altres suports parlamentaris a Madrid per l’aprovació dels pressupostos de l’Estat 2006.

Davant les turbulències i les tibantors entre ambdós socis de govern no es pot descartar que si al final l’Estatut no prospera en els pròxims mesos els socialistes plategin a Maragall la necessitat de dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades –tardor 2005-. De fet, em consta que les direccions d’alguns partits estan treballant amb aquesta hipòtesis i ja estan engrassant la maquinària electoral.

Qui està de pega amb la merda ensopega!!!

He ensopegat amb una merda gegantina... és l’única explicació plausible a la coincidència d’esdeveniments desafortunats que m’han succeït des del dissabte –a raó d’un per dia-.

Dissabte: la càmera digital -2 anys i mig d’antiguitat- no funciona, segons sembla s’ha espatllat el motor d’enfocament. Ah! Era el dia del meu Sant, Sant Salvador... bonic regal, no?!
Diumenge: no funciona el botó del triangle de la psp –play station portàtil- importada del Japó tot just fa dues setmanes.
Dilluns: s’ha descosit el taló de la sabata esquerra Camper que vaig comprar farà un mes aproximadament i que, pràcticament, no he dut.

Si les coses van malament, encara poden anar pitjor...

Socialistes, finançament, Constitució i nou Estatut

La manca d’interès dels socialistes per aprovar un Estatut ambiciós, si algú en tenia cap dubte, està quedant en evidència en els darrers dies. De fet, els socialistes amb el projecte de nou Estatut busquen més legitimar el projecte d’en ZP d’una nova Espanya federal que no pas dotar Catalunya de major sobirania política i econòmica.

L’afany socialista per retallar el projecte de nou Estatut no té aturador. L’excés de zel constitucional és tan desmesurat que, fins i tot, han portat al Consell Consultiu la proposta de finançament acordada pel tripartit per a què dictamini la seva constitucionalitat. És a dir, busquen un suposat dictamen jurídic favorable als seus interessos per legitimar una nova retallada.

Caldria recordar als socialistes que no practiquin tan l’autocensura, ja que la Constitució pot tenir moltes i diverses lectures. Però tampoc cal oblidar que la Constitució també es pot modificar, puix no té previst el govern espanyol modificar-la per permetre l’accés de les dones a la successió de la corona?!

Desorientats

Els socialistes catalans estan desorientats. El guió escrit pels estrategs socialistes per aprovar un nou Estatut raonable, en paraules de ZP, s’ha vist capgirat en poc menys d’una setmana a arran del pacte CiU-ERC per incloure el reconeixement dels drets històrics al nou Estatut.

Ara els socialistes no saben quina cara han de posar, ni què han de fer, ni què han de dir. El full de ruta socialista del nou Estatut passava per aprovar un nou Estatut de mínims amb el beneplàcit d’ERC, fet que li donava un suposat pedigrí nacionalista. I si aquest no s’aprovava perquè Convergència i Unió no recolzava el text per considerar-lo insuficient, aleshores l’estratègia passava per culpabilitzar a la Federació de Convergència i Unió d’haver negat als catalans l’aprovació del nou text estatutari.

Ara les tornes s’han canviat! Ara són els socialistes qui es mostren enrocats i en fora de joc. La pilota està sobre la seva teulada i d’ells depèn que Catalunya tingui el nou Estatut que una àmplia majoria de catalans i catalanes volem!!! Un Estatut que sigui un veritable pas endavant en la nostra sobirania política i econòmica, pesi a qui pesi.